Del 1609 al 2009: Quatre segles des de l’expulsió dels moriscs
Fa 400 anys Felip III va començar una creuada contra els moriscs, empresa que culminaria amb l’expulsió de més de mig milió de persones i la falsa i forçosa reconversió dels qui no van voler abandonar. Una situació miserable i patètica que es va excusar en la conquesta que els àrabs havien dut a terme gairebé mil anys abans (al 711) per amagar els vertaders motius, com podrien ser l’afany de protagonisme del rei o les ànsies de poder i diners de molts nobles i clergues espanyols, que veien en els moriscs un obstacle i potser també una amenaça.
Fins a mitjans del segle XVI, els moriscs eren tan sols un grup social més de la societat espanyola, completament integrats i arrelats al territori. Per tant, la seva expulsió va suposar no només una ruptura de la convivència social, sinó el final d’una llarga etapa històrica, dos conceptes que donen un dramatisme tràgic a la història. La fi de la convivència social que va suposar l’expulsió, va ser el símbol de totes les tensions que es vivien i s’havien viscut fins aleshores, mentre que la conclusió d’una etapa històrica ens presenta el tema de la mort, la matança.
I precisament aquest any, amb motiu d’aquest aniversari, s’estan duent a terme arreu del territori espanyol un seguit de produccions i actes culturals per rememorar el que va ser, sens dubte, un dels capítols més negres de la nostra història. Un exemple d’una producció audiovisual que s’estrenarà al març és el film Expulsados: la tragedia de los moriscos (http://www.youtube.com/watch?v=ZMwKAwH9EwA), que recrea –en el que podríem anomenar una docuficció– el que realment va succeir a l’Espanya d’aleshores, des d’una vessant històrica però a més a més humana, que es treballa sobretot gràcies a una història d’amor, intriga i tragèdia dels protagonistes del film.
La veritat és que seria interessant que, amb aquest pretext d’aniversari, es fessin moltes més, exposicions, conferències, llibres, articles de revista i altres actes culturals d’aquest estil, no només per tal de retre homenatge a totes les víctimes, sinó per ampliar els coneixements sobre aquest tema, ja que molts dels espanyols no coneixen la vertadera historia i, si n’han sentit a parlar, ha estat per sobre i segons la versió dels llibres de text, és a dir, la versió oficial escrita pels vencedors. A més a més, això podria servir també per despertat en els ciutadans la necessitat d’establir una convivència entre espanyols i musulmans, pràcticament inexistent avui en dia. Aprofitant el context politicocultural, però sobretot social, en el qual ens trobem actualment –és a dir, ja que tenim tants musulmans vivint a Espanya–, es podria aconseguir que ambdues cultures minessin les seves diferències, que s’intentessin comprendre i entenguessin que, per sobre de qualsevol cosa, tots som humans.
El fet és que la gent podria adonar-se de les grans aportacions que els moriscs van fer a Espanya, de la immensitat de la seva cultura i de tota l’herència que ens van deixar. Potser aleshores ens adonaríem que no som tant diferents, que compartim una historia, unes arrels, un territori i, segurament, també els avantpassats. Per això és tant important donar a conèixer tot el que va succeir, però d’una manera profunda, coherent i contextualitzada, és a dir, usant una bona comunicació que permeti a tothom entendre el mateix, tenir un coneixement ampli i poder-lo compartir.
El coneixement pot ser una arma molt forta, i si s’utilitza correctament, ens pot ajudar. Per tant, el record d’aquest quart centenari de l’expulsió seria la ocasió per reconèixer-los tot el que els devem, tot el que van fer, i per deixar ben clar que amb aquesta decisió vam perdre molt més que la humanitat. I potser ja seria hora de tornar-ho a recuperar.
